La marea se vuelve roja: Els volem a Casa! 1- Concentració en repulsa de la sentència del cas Altsasu

Davant la barbaritat del procés i sentència del cas Altsasu i en solidaritat amb les persones sentenciades i les seves famílies. Des l'Espai de trobada per la llibertat s'ha convocat una concentració per al proper 18 de juny.

Vídeo entrevista a Mares dels joves d´Altsasu

Manifest

Ens diuen que la justícia és cega, ens volen dir, amb això, que és imparcial i justa, però de vegades, massa vegades això es pot, almenys, posar en dubte. En realitat, en els tribunals no es busca la veritat, sinó que es construeix. El cas de la sentència contra els joves d'Altsasu -amb màximes penes de presó per a un possible delicte lleu- és un exemple clar.

Aquest exemple de "justícia" és difícil de justificar. A Navarra no ha existit cap situació d'assetjament a les forces de repressió de l'estat, més aviat al contrari. A l'Estat espanyol, el 2016, es van donar 9671 casos d ' "atemptat contra l'autoritat, els seus agents o funcionaris". D'aquests, només 59 casos es van donar a Navarra (9 casos per cada 100 mil habitants). Menys de la meitat que a la resta de l'Estat. Per contra, a Madrid es van donar 40 casos per 100 mil habitants (el doble que a la resta de l'Estat i més de 4 vegades que a Navarra) i al País Valencià 30 casos per 100 mil habitants.

Els ambients nocturns, festius i amb proliferació d'alcohol són les característiques de la immensa majoria d'aquests casos. Exactament el que va passar a Altsasu, on l'altercat entre uns joves i membres de la guàrdia civil es va desenvolupar en un bar a les 5h de la matinada i en plena fira d'octubre. En aquest cas no hi va haver més que una disputa d'intensitat lleu, amb el resultat de la lesió d'un turmell d'un guàrdia fora de servei. Aleshores, per què aquest cas ha estat jutjat sota els càrrecs de terrorisme i delicte d'odi?

En primer lloc, perquè els tribunals formen part de l'aparell de l'Estat i el defensen. Per això, sempre donen més veracitat als testimonis d'una altra part clau de l'aparell de l'Estat, les forces de repressió, les policies i la guàrdia civil. Els tribunals no són neutrals i la justícia real no és cega. En els judicis polítics, en els quals l'Estat se sent atacat, els tribunals actuen en la seua defensa, i construeixen les seues "veritats". Això és el que ha passat en el judici contra els joves d'Altsasu.

En segon lloc, en aquest cas es buscava donar un càstig exemplar i fer callar qualsevol reivindicació legítima sobre l'eixida de la guàrdia civil d'Euskal Herria.

Relatem les actuacions judicials: El Jutjat d'Instrucció número 3 d'Iruñea, a 50 quilòmetres de distància d'Altsasu, es va fer inicialment càrrec de la instrucció per possibles delictes de atemptant a agent de l'autoritat, lesions i amenaces. La Guàrdia Civil, dies després, va remetre a aquest jutjat unes diligències ampliatòries sobre els altercats, en què no es concloïa que hi hagués un linxament o pallissa organitzada als dos guàrdies civils (un informe que ratificava l'atestat de la Policia Foral, que ja obrava en poder de la jutge que instruïa la causa). Seguidament, la Fiscalia de l'Audiència Nacional, a instàncies de la denúncia presentada pel Col·lectiu de Víctimes del Terrorisme (Covite), va exigir que el cas passés a l'Audiència Nacional, el tribunal que jutja els delictes per terrorisme i hereu del Tribunal d'Ordre Públic del franquisme, i la jutgessa Carmen Lamela va assumir la instrucció del cas.

L'Audiència Provincial de Navarra es va resistir a lliurar el sumari perquè no veia que hi hagués finalitat terrorista. Va intervenir, aleshores, el Tribunal Suprem espanyol que va considerar que la competència era de l'Audiència Nacional.

Un cop es va confirmar el canvi de jutjat, la guàrdia civil va canviar els seus informes i va començar a parlar de terrorisme. En paral·lel, Lamela va acordar al novembre de 2016 l'ingrés a la presó de set joves i dues setmanes més tard va processar a nou (al final van ser jutjats huit després d'admetre un recurs). Onze mesos després van eixir en llibertat quatre dels set empresonats: Aratz Urrizola (22 anys), Julen Goicoechea (21), Jon Ander Cob (21) i Iñaki Abad (31) i els altres tres, Ohian Arnanz (22 anys), Adur Ramírez d'Alda (23) i Jokin Unamuno (24), van seguir a la presó preventiva durant més de 500 dies fins que va començar el judici. La jutgessa Lamela, la Fiscalia, l'Advocacia de l'Estat -en representació dels agents- i les acusacions populars, Covite i l'Associació Unificada de Guàrdies Civils, van defensar que les agressions es van emmarcar en una campanya política que va començar fa més de 15 anys anomenada 'Alde-hemendik' (Fora d'ací!), la principal reivindicació de la qual era el rebuig a la presència de Guàrdia Civil, Policia Nacional i Forces Armades a Navarra i Euskadi. Així es va construir la "veritat" en aquest judici.

Arribat el judici, no importà que al tribunal estigués la jutgessa Concepció Espejel, casada amb un alt càrrec de la Guàrdia Civil i condecorada pel ministeri de l'Interior amb l'Ordre del Mèrit de la Guàrdia Civil. Una jutgessa que és evident que no podia ser imparcial en les seues valoracions. No va importar que la Policia Foral de Navarra no ratifiqués que hi haguera hagut un linxament o pallissa organitzada als dos guàrdies civils. No van importar les gravacions, les declaracions de persones presents i els informes que desmuntaven la versió que s'havia creat a partir que la jutgessa Lamela entrara en escena. Tot això, va dur als advocats dels acusats a denunciar la "indefensió" en què es trobaven els seus defensats. No va importar, tampoc, que, en definitiva, no poguessen qualificar els fets com terrorisme. La sentència estava prefixada.

Las penes de 12 o 13 anys de presó (set de les huit) han estat les penes que s'apliquen als actes de terrorisme. Es tractava que l'Estat donés un càstig exemplar a Euskal-Herria, i els joves de Altsasu han estat les víctimes.

El catedràtic i professor de la Universitat del País Basc, Iñaki Lasagabaster ha considerat que les penes imposades s'acosten al tipus penal de l'homicidi i s'allunya, per tant de tota idea de justícia. I com ha expressat Bel Pozueta, la mare de Adur -condemnat a 12 anys-, "tota la justificació de la sentència té un caràcter ideològic" i la sentència "és l'expressió d'un estat no democràtic que pren la repressió com el pa de cada dia".

Al seu torn, els familiars han afirmat que "ens van dur a Madrid, a que un tribunal situat a 400 quilòmetres de Navarra decidís el futur dels nostres fills i filles, i ens ha jutjat des de la venjança "per això" que els nostres fills i filles estiguen a la presó i hagen estat condemnats a penes totalment desproporcionades és la conseqüència d'una decisió política".

Totes podem ser objecte de la "justícia" aplicada en el cas dels joves de Altsasu.

No més repressió,

no més muntatges policials, judicials i polítics.

Per això,

manifestem la nostra repulsa a la sentència

i la nostra Solidaritat amb els joves d'Altsasu

Els volem a Casa!