¿Qué es la Marea roja?


" La marea roja comienza cuando las personas desempleadas nos damos cuenta que nuestra situación no es temporal y tampoco lo es nuestra marginación.
Cuando percibimos que si nos movemos algo puede cambiar. Cuando nos damos cuenta que somos muchas y no tenemos nada que perder.
Cuando asumimos que tenemos mucho tiempo para actuar y ha llegado la hora de salir a escena. Que tiemble el sistema, pues la Marea roja ha iniciado su marcha."

martes, 27 de febrero de 2018

Concentració per la Llibertat d´expresió

Ante la deriva de perdida de derechos y libertades no podemos estar callados, por ello desde Marea roja Alacant-15M-Baladre, participante de L´Espai de Trobada per la Llibertat, os convocamos a una concentración de repulsa de la represión continua a la que estamos sometidos y a favor de la Libertad de expresión y de los presos políticos. Una abraçada, la redacción.






COMUNICAT


Des de l’Espai de Trobada per la Llibertat no podem romandre paralitzades enfront d’una onada repressiva i de persecució política i ideològica com la que està protagonitzant actualment l’estat espanyol. Qualsevol mostra de llibertat d’expressió que expressa un mínim caràcter dissident, qualsevol veritable qüestionament de les estructures de poder nascudes de la transició, siga la monarquia, siga al propi estat, siga la seua organització territorial, només té com a resposta la repressió.
Així ho evidencien la recent condemna a 3 anys i mig de presó al raper Valtonyc per les seues cançons, les condemnes als 12 rapers de La Insurgencia, o la petició de presó de gairebé 3 anys per a Pablo Hasel. Cal alertar doncs, que el dret a la llibertat d’expressió (que com tots els drets de la classe treballadora no naix del no res, sinó de la seua lluita per conquerir-los) es troba en risc de desaparèixer si no som capaços de trencar amb la normalitat i respondre organitzades.
L’extensió dels delictes d’opinió no només està limitada però, al món de les cançons. La censura a una obra d'art a la fira Arco, el segrest de publicacions i del llibre Fariña, la condemna a la tuitera Casandra Vera, l’ingrés a la presó del tuiter Alfredo Remírez o la imputació de periodistes de mitjans de contrainformació, són només alguns dels exemples del que podem denunciar coma procés de feixistització de les estructures de l’estat. Un procés on l’Audiencia Nacional, com a hereva directa del Tribunal de Orden Público franquista, està cridada a jugar exactament el mateix paper de persecució política que fa 50 anys.
Un procés també, on s’està normalitzant que els dies de presó preventiva sense la celebració de cap judici es conten per centenars, que els judicis no tinguen cap garantia, els delictes d’odi creats per protegir a les minories ara protegeixen cossos policials o que qualsevol llei que contradiga la voluntat del govern central siga automàticament tombada per un tribunal. En aquest sentit, cal denunciar la situació d’excepcionalitat que viu actualment Catalunya on fins i tot diferents membres del govern, parlamentaris o militants de formacions amb representació parlamentària han estat forçats a l’exili o convertits en presos polítics.
A aquesta retallada total de llibertats, s’han de sumar la resta de preses polítiques de l’estat, les joves d’Altsasua, les condemnades per exercir el seu dret a vaga com l’Alfon o per la seua lluita sindical com l’Andrés Bódalo, o les feministes encausades. Una total persecució que contrasta notòriament amb la impunitat que els grups de feixistes organitzats tenen per agredir i atacar sense que això implique cap entrada en presó preventiva ni cap condemna.
Enfront de les velles il·lusions d’una suposada separació de poders, denunciem allò que és evident, la total connivència entre les oligarquies, el bloc constitucionalista PP-PSOE-Ciutadans, els tribunals i les forces policials per a posar en marxa l’aparell repressor de l’Estat. Un aparell que té uns objectius molt clars: generar por, aïllament, paràlisi i desmobilització per garantir que res no canvie a les estructures de poder.
Només amb la solidaritat incondicional amb les que lluiten, només juntes, organitzades, solidàries i cuidant-nos, podrem fer front a totes les agressions patides. És per això que us convoquem a la Plaça de la Muntanyeta el pròxim divendres 2 de març a les 20.00h. Perquè la llibertat no es demana. La llibertat es defensa. La llibertat s’exerceix.

Espai de Trobada per a la Llibertat

No hay comentarios:

Publicar un comentario