¿Qué es la Marea roja?


" La marea roja comienza cuando las personas desempleadas nos damos cuenta que nuestra situación no es temporal y tampoco lo es nuestra marginación.
Cuando percibimos que si nos movemos algo puede cambiar. Cuando nos damos cuenta que somos muchas y no tenemos nada que perder.
Cuando asumimos que tenemos mucho tiempo para actuar y ha llegado la hora de salir a escena. Que tiemble el sistema, pues la Marea roja a iniciado su marcha."

viernes, 9 de marzo de 2018

Hoja informativa nº 23. Plan de empleo comunitario


Frente a la privatización de los servicios públicos que no generan beneficios para la comunidad, hay otra posibilidad mucho más eficiente y que a su vez genera tejido social en los barrios, la Economía social y solidaria. Os traemos un texto de la Kooperativa social del Parke, del pueblo de Alfafar , que lleva más de 30 años gestionando servicios públicos en su barrio. Una abraçada, la redacción


POR QUÉ UN PLAN DE EMPLEO COMUNITARIO


Este Plan de empleo comunitario, a través de la municipalización de los servicios públicos y acciones formativas estables, pretende que sea la propia comunidad quien los planifique, realice y gestione. Desplazando a las multinacionales y grandes empresas de los servicios y sustituyéndolas por pequeñas empresas locales en forma de cooperativa, que con mecanismos de control, participación y decisión comunitaria, gestionen los servicios municipales, en un proceso planificado y temporalizado. Una manera de abaratar costes para la vecindad y crear ingresos individuales y colectivos.
Estaríamos modificando la política, en vez de contrataciones temporales y precarias de las personas desempleadas por multinacionales de los servicios, facilitaríamos la creación de un tejido empresarial de carácter social y cooperativo en nuestro municipio.
Este modelo, más democrático, conllevaría la participación del vecindario en su gestión. La propia población sería la protagonista de la planificación, ejecución y evaluación de los servicios de cercanía que dan respuesta a las necesidades más inmediatas.
Por tanto hablamos de abaratamiento de costes, participación ciudadana y economía local como estrategia frente al empobrecimiento y el riesgo de exclusión.
La clave no es la naturaleza del sujeto “jurídico” que realiza el servicio, es decir el ayuntamiento, empresa social, asociación, colectivo, cooperativa, sino los mecanismos que acreditan que la toma de decisión, gestión, ejecución y evaluación se encuentran en manos de la población y por tanto de la comunidad. En nuestra opinión, la Comunidad no es algo ya fijado y estable sino es un concepto en continua construcción.
Desde nuestra visión, Ayuntamiento y Municipio son términos administrativos. El Ayuntamiento forma parte de la Administración del Estado, es decir, de la manera en que un grupo social se organiza para dominar, someter y explotar al resto; y el Municipio es el concepto territorial donde se desarrollan las competencias, establecidas por ley, del Ayuntamiento.
La comunidad seria un espacio social de relación humana que tiene que ver con la vecindad, la cercanía, la cultura, los valores y la experiencia común; a veces puede coincidir comunidad con municipio, es el caso de las poblaciones pequeñas, pero no siempre es así, y que coincidan no quiere decir que no sean cosas distintas. Cuántas comunidades puede haber en el municipio que forma una gran ciudad?
Una verdadera municipalización no tiene que significar la ejecución directa por parte de la institución local sino por el contrario la planificación, ejecución, gestión y evaluación por parte de la población.
Esta propuesta supone la apuesta por el desarrollo de la participación ciudadana, de tal forma que se pueda plantear en la práctica la gestión, por parte de la llamada sociedad civil, de los recursos que son de la ciudadanía, realizando una gestión de lo público desde lo social y comunitario.

POR QUÉ CON EL COOPERATIVISMO

¿Qué es una cooperativa de trabajo?
Es una forma de diferente de hacer empresa.......
Una cooperativa es una empresa constituida por personas que se asocian libremente para la realización de actividades encaminadas a satisfacer sus necesidades y aspiraciones económicas y sociales, con estructura y funcionamiento democráticos, conforme a los Principios Cooperativos.
Una cooperativa de trabajo asociado tiene por objeto proporcionar a sus socios puestos de trabajo, mediante su esfuerzo personal y directo, a través de la organización común de la producción de bienes o servicios para terceros.
Las cooperativas de trabajo asociado conjugan al tiempo profesionalidad, flexibilidad y participación. Representan un modelo de empresa en el que los objetivos económicos y empresariales se integran con otros de carácter social. Se consigue, así, un crecimiento económico basado en el empleo, la equidad social y la igualdad.
Como toda empresa, la cooperativa busca obtener rentabilidad por la actividad realizada. Pero, además, la fórmula cooperativa te ofrece una serie de ventajas que se derivan de un modelo propio de organización interna, así como de los principios en los que basa su filosofía:
  • Es una fórmula de empleo estable: los socios se unen para satisfacer sus necesidades de trabajo en las mejores condiciones posibles.
  • Las personas y el valor del trabajo están por encima del capital aportado. La cooperativa es una organización democrática donde las decisiones se toman de manera igualitaria.
  • Los trabajadores son al mismo tiempo propietarios y gestores de la cooperativa. Por eso existe mayor motivación e identificación con la empresa y su futuro.
  • Es una fórmula empresarial en expansión que ofrece grandes posibilidades a las personas para abrirse camino profesionalmente.

PASOS DEL PLAN DE EMPLEO COMUNITARIO

Estas serian las medidas que habría que ir realizando para la puesta en marcha de este Plan de Empleo:

  1. Crear comisión de coordinación del Plan de Empleo Comunitario. Esta comisión estaría formada por asociaciones, ciudadanía, Ayuntamiento, expertos.
  2. Estudio de como se realizan diferentes servicios municipales susceptibles de formar parte del Plan, empresa que tiene la concesión, numero de trabajadores, condiciones laborales, tiempo pendiente de concesión. evaluación servicio, recogida opinión del vecindario.
  3. Programa Formativo. Dirigido a todas las personas desempleadas que tengan voluntad de forma parte de este proyecto, este programa tiene como objetivo formar o coordinar a los profesionales interesados en las distintas actividades laborales necesarias para la realizar los servicios que se desprenden del estudio planteado.
  4. Constitución jurídica Iniciativa de empleo comunitaria que optara a la adjudicación de los diferentes Servicios.
  5. Búsqueda de fuentes de financiación y crédito del Plan de financiación.
  6. Planificación y evaluación, por parte de la comisión, de los distintos servicios que irán formando parte del Plan.


COOPERATIVA SOCIAL DEL PARKE





martes, 6 de marzo de 2018

Barrios, limpieza y municipalización comunitaria de los servicios públicos


El deterioro de las condiciones de vida de un barrio, sobre todo de un barrio céntrico, es la primera fase del proceso de gentrificación del mismo. Esto es lo que desde hace ya un tiempo viene ocurriendo en el barrio alicantino de Carolines baixes, tráfico de drogas, edificios en abandono, solares vacios y suciedad, mucha suciedad.
La asociación de vecinos ha decidido llevar a cabo un trabajo para intentar recuperar el barrio, y que la plaza del mismo vuelva a ser centro de vida y debate. El acto de próximo sábado se enmarca en dicho trabajo, una jornada para debatir la limpieza en sus calles, situación y posibles soluciones. Acto en el que Marea roja, a través del Punto de Información y Denuncia sobre Derechos Sociales, ha colaborado con la ayuda de la gente del PARKE ALKOSA, que vendrán a contarnos su experiencia y a plantearnos la necesidad de la municipalización comunitaria de los servicios públicos como forma de recuperar los barrios de nuestras ciudades.
Os adjuntamos el cartel de la jornada y esperarmos vuestra participación en la misma. Una abraçada, la redacción



lunes, 5 de marzo de 2018

8 de marzo Todas a la huelga





Manifest 8M18 (1/)

PLEGADES EN SOM MÉS. Cada 8 de Març celebrem l'aliança entre dones per a defensar els nostres drets conquerits. Fou la unió de moltes dones en el món, la que aconseguí grans victòries per a totes nosaltres i la que ens va dur drets que hui tenim. Ens precedeix una llarga genealogia de dones activistes, sufragistes i sindicalistes. Les que dugueren la Segona República, les que lluitaren en la Guerra Civil, les que combateren el colonialisme i les que formaren part de les lluites anti-imperialistes. No obstant açò, sabem que no és prou: resta molt per fer i nosaltres seguim lluitant.
La sororitat és la nostra arma; és l'acció multitudinària la que ens permet anar endavant. La data del 8 de març és nostra, internacional i reivindicativa. Hui, 8 de Març, les dones de tot el món estem convocades a la VAGA FEMINISTA.


La nostra identitat és múltiple, som diverses. Vivim a l'entorn rural i a l'entorn urbà, treballem en l'àmbit laboral i en el de les cures. Som paies, gitanes, migrades i racialitzades. Les nostres edats són totes i ens sabem lesbianes, trans, bisexuales, inter, queer, hetero… Som les que no estan: som les assassinades, som les preses. Som TOTES. Plegades hui aturem el món i cridem: PROU! davant totes les violències que ens travessen.



PROU! d'agressions, d’humiliacions, de marginacions o d’exclusions. Exigim que el Pacte d'Estat contra les violències masclistes –d'altra banda insuficient– siga dotat de recursos i mitjans per al desenvolupament de polítiques reals i efectives que ajuden a aconseguir una societat lliure de violències contra les dones i les xiquetes. Denunciem la repressió a qui encapçala la lluita pels drets socials i reproductius.

PROU! De violències masclistes, quotidianes i invisibilitzades, que vivim les dones siga quina siga la nostra edat i condició. VOLEM poder moure'ns en llibertat per tots els espais i a tothora. Assenyalem i denunciem la violència sexual com a expressió paradigmàtica de l'apropiació patriarcal del nostre cos, que afecta de manera encara més marcada a les dones en situació de vulnerabilitat com les dones migrades i les treballadores domèstiques. És urgent que la nostra reivindicació Ni una menys siga una realitat.
PROU! D'opressió per les nostres orientacions i identitats sexuals! Denunciem la LGTBIfòbia social, institucional i laboral que patim moltes de nosaltres, com una altra forma de violència masclista. Som dones i som diverses.



DONES LLIURES, EN TERRITORIS LLIURES!
Som les que reproduïm la vida. El treball domèstic i de cures que fem les dones és imprescindible per al sosteniment de la vida. Que sovint siga gratuït o estiga devaluat és una trampa en el desenvolupament del capitalisme. Hui, amb la vaga de cures en la família i la societat, donem visibilitat a un treball que ningú vol reconèixer, ja siga en la llar, mal-pagat o com economia submergida. Reivindiquem que el treball de cures siga reconegut com un ben social de primer ordre, i exigim la redistribució d'aquest tipus de tasques.
Hui reivindiquem una societat lliure d'opressions, d'explotació i violències masclistes. Cridem a la rebel·lia i a la lluita davant l'aliança entre el patriarcat i el capitalisme que ens vol dòcils, submises i callades.
No acceptem estar sotmeses a pitjors condicions laborals, ni cobrar menys que els homes pel mateix treball. Per açò, hui també fem vaga laboral.
Vaga contra els sostres de vidre i la precarietat laboral, perquè els treballs als quals aconseguim accedir estan marcats per la temporalitat, la incertesa, els baixos salaris i les jornades parcials no desitjades. Nosaltres engrossem les llistes de l'atur. Molts dels treballs que fem manquen de garanties o no estan regulats. I quan algunes de nosaltres tenim millors treballs, ens trobem que els llocs de major salari i responsabilitat estan copats pels homes. L'empresa privada, la pública, les institucions i la política reprodueixen la bretxa de gènere.
PROU! de discriminació salarial pel fet de ser dones, de menyspreu i d'assetjament sexual en l'àmbit laboral.
Denunciem que ser dona siga la principal causa de pobresa i que se'ns castigue per la nostra diversitat. La precarietat s'agreuja per a moltes de nosaltres per tenir major edat, ser migrada i estar racialitzada, per tenir diversitat funcional o una imatge allunyada de la normativitat. Reivindiquem que la nostra situació laboral ens permeta desenvolupar un projecte vital amb dignitat i autonomia; i que l'ocupació s'adapte a les necessitats de la vida: l'embaràs o les cures no poden ser objecte d'acomiadament ni de marginació laboral, ni tampoc no han de menyscabar les nostres expectatives personals ni professionals.
Exigim també les pensions que ens hem guanyat. No més pensions de misèria que ens obliguen a patir pobresa en la vellesa. Demanem la cotitularitat de les pensions i que el temps dedicat a tasques de cura, o que hem desenvolupat al camp, siga reconegut en el càlcul de les pensions igual que el treball laboral i lluitem per la ratificació del conveni 189 de la OIT que regula el treball domèstic.
Cridem ben fort contra el neoliberalisme salvatge que s'imposa com a pensament únic a nivell mundial i que destrossa el nostre planeta i les nostres vides. Les dones tenim un paper primordial en la lluita contra del canvi climàtic i en la preservació de la biodiversitat. És per açò que apostem decididament per la sobirania alimentària dels pobles. Recolzem el treball de moltes companyes que posen en risc la seua vida per defensar el territori i els seus cultius.



Exigim que la defensa de la vida siga situada en el centre de l'economia i de la política. Exigim ser protagonistes de les nostres vides, de la nostra salut i dels nostres cossos, sense cap tipus de pressió estètica. Els nostres cossos no són mercaderies ni objectes, i per açò, també fem vaga de consum. Ja n'hi ha prou de ser utilitzades com a reclam!
Exigim també despatologitzar les nostres vides, les nostres emocions, les nostres circumstàncies: la medicalització respon a interessos de grans empreses, no a la nostra salut. Ja n'hi ha prou de considerar els nostres processos de vida com a malalties!
L'educació és l'etapa principal en la qual construïm les nostres identitats sexuals i de gènere i per açò les estudiants, les mestres, la comunitat educativa i tot el moviment feminista exigim el nostre dret a una educació pública, laica i feminista. Lliure de valors heteropatriarcals des dels primers trams educatius, en els quals les professores som majoria, fins a la universitat. Reivindiquem també el nostre dret a una formació afectivo-sexual que ens ensenye en la diversitat, sense pors, sense complexos, sense reduir-nos a mers objectes i que no permeta una sola agressió masclista ni LGTBIfòbica en les aules.
Exigim avançar en la coeducació en tots els àmbits i espais de formació i una educació que no relegue la nostra història als marges dels llibres de text; i en la qual la perspectiva de gènere siga transversal a totes les disciplines. No som una excepció, som una constant que ha sigut callada!



VISQUEN LA VAGA DE CURES, DE CONSUM, LABORAL I EDUCATIVA!

VISCA LA VAGA FEMINISTA!

Cap dona és il·legal. Diem PROU! al racisme i l'exclusió. Cridem ben alt: No a les guerres i a la fabricació de material bèl·lic! Les guerres són producte i extensió del patriarcat i del capitalisme per al control dels territoris i de les persones. La conseqüència directa de les guerres són milers de dones refugiades per tot el món, dones que som victimitzades, oblidades i violentades. Exigim l'acolliment de totes les persones migrades, siga pel motiu que siga. Som dones lliures en territoris lliures!
Denunciem les retallades pressupostàries en els sectors que més afecten les dones: el sistema de salut, els serveis socials i l'educació.
Denunciem la corrupció com un factor agreujant de la crisi.
Denunciem la justícia patriarcal que no ens considera subjectes de ple dret.
Denunciem la greu repressió i retallades de drets que estem patint.
Exigim plena igualtat de drets i condicions de vida, i la total acceptació de la nostra diversitat.

ENS VOLEM LLIURES,
ENS VOLEM VIVES, FEMINISTES, COMBATIVES I REBELS!
Hui, la vaga feminista no s'acaba:

SEGUIREM FINS ACONSEGUIR EL MÓN QUE VOLEM! 



1/ http://hacialahuelgafeminista.org/wp-content/uploads/2018/02/manifest8M18.pdf

martes, 27 de febrero de 2018

Concentració per la Llibertat d´expresió

Ante la deriva de perdida de derechos y libertades no podemos estar callados, por ello desde Marea roja Alacant-15M-Baladre, participante de L´Espai de Trobada per la Llibertat, os convocamos a una concentración de repulsa de la represión continua a la que estamos sometidos y a favor de la Libertad de expresión y de los presos políticos. Una abraçada, la redacción.






COMUNICAT


Des de l’Espai de Trobada per la Llibertat no podem romandre paralitzades enfront d’una onada repressiva i de persecució política i ideològica com la que està protagonitzant actualment l’estat espanyol. Qualsevol mostra de llibertat d’expressió que expressa un mínim caràcter dissident, qualsevol veritable qüestionament de les estructures de poder nascudes de la transició, siga la monarquia, siga al propi estat, siga la seua organització territorial, només té com a resposta la repressió.
Així ho evidencien la recent condemna a 3 anys i mig de presó al raper Valtonyc per les seues cançons, les condemnes als 12 rapers de La Insurgencia, o la petició de presó de gairebé 3 anys per a Pablo Hasel. Cal alertar doncs, que el dret a la llibertat d’expressió (que com tots els drets de la classe treballadora no naix del no res, sinó de la seua lluita per conquerir-los) es troba en risc de desaparèixer si no som capaços de trencar amb la normalitat i respondre organitzades.
L’extensió dels delictes d’opinió no només està limitada però, al món de les cançons. La censura a una obra d'art a la fira Arco, el segrest de publicacions i del llibre Fariña, la condemna a la tuitera Casandra Vera, l’ingrés a la presó del tuiter Alfredo Remírez o la imputació de periodistes de mitjans de contrainformació, són només alguns dels exemples del que podem denunciar coma procés de feixistització de les estructures de l’estat. Un procés on l’Audiencia Nacional, com a hereva directa del Tribunal de Orden Público franquista, està cridada a jugar exactament el mateix paper de persecució política que fa 50 anys.
Un procés també, on s’està normalitzant que els dies de presó preventiva sense la celebració de cap judici es conten per centenars, que els judicis no tinguen cap garantia, els delictes d’odi creats per protegir a les minories ara protegeixen cossos policials o que qualsevol llei que contradiga la voluntat del govern central siga automàticament tombada per un tribunal. En aquest sentit, cal denunciar la situació d’excepcionalitat que viu actualment Catalunya on fins i tot diferents membres del govern, parlamentaris o militants de formacions amb representació parlamentària han estat forçats a l’exili o convertits en presos polítics.
A aquesta retallada total de llibertats, s’han de sumar la resta de preses polítiques de l’estat, les joves d’Altsasua, les condemnades per exercir el seu dret a vaga com l’Alfon o per la seua lluita sindical com l’Andrés Bódalo, o les feministes encausades. Una total persecució que contrasta notòriament amb la impunitat que els grups de feixistes organitzats tenen per agredir i atacar sense que això implique cap entrada en presó preventiva ni cap condemna.
Enfront de les velles il·lusions d’una suposada separació de poders, denunciem allò que és evident, la total connivència entre les oligarquies, el bloc constitucionalista PP-PSOE-Ciutadans, els tribunals i les forces policials per a posar en marxa l’aparell repressor de l’Estat. Un aparell que té uns objectius molt clars: generar por, aïllament, paràlisi i desmobilització per garantir que res no canvie a les estructures de poder.
Només amb la solidaritat incondicional amb les que lluiten, només juntes, organitzades, solidàries i cuidant-nos, podrem fer front a totes les agressions patides. És per això que us convoquem a la Plaça de la Muntanyeta el pròxim divendres 2 de març a les 20.00h. Perquè la llibertat no es demana. La llibertat es defensa. La llibertat s’exerceix.

Espai de Trobada per a la Llibertat

lunes, 26 de febrero de 2018

El Plenari de l'Ajuntament d'Alacant aprova la Declaració Institucional presentada per l'Espai de Trobada per la Llibertat



El passat 25 de gener el Plenari de l'Ajuntament d'Alacant va aprovar la Declaració Institucional presentada per l'Espai de Trobada per la Llibertat, en el qual denunciàvem la impunitat feixista i les amenaces, insults i provocacions que han hagut de patir els participants a diverses mobilitzacions a causa de la presència i actitud violenta de grupuscles feixistes i la tolerància policial.
Després d'una llarga espera, els representants de l'Espai de Trobada per la Llibertat vam poder intervenir en el Plenari i defensar la proposta, amb una dura crítica a les lleis del règim del 78 i a la permissivitat amb la qual actua el feixisme als nostres carrers. La declaració va ser aprovada amb els vots a favor dels Grups Municipals del Psoe, Compromís i Guanyar, l'abstenció de Ciutadans, i el vot en contra del PP, amb aixó aconseguim que l'Ajuntament d'Alacant es posicionés en defensa dels més elementals drets democràtics.
Des de l'Espai de Trobada per la Llibertat agraïm la col·laboració a l'Associació d'Amistat amb Cuba Miguel Hernández, que ens va donar el suport legal per a poder intervenir en el Plenari,  a continuació reproduïm el text amb el que L´Espai va defendre la Declaració:
Buenos días a todas las personas asistentes a este acto.
Desde L´Espai de Trobada per a la Llibertat, no venimos a hablar de nuestras discrepancias sobre las leyes que regulan el derecho a la libertad de expresión, de reunión o de manifestación. Leyes, a nuestro entender restrictivas y que en muchos casos criminalizan la protesta social y amparan montajes policiales (demasiados ha habido en los últimos años). Leyes contra las que en este mismo ayuntamiento presentamos no hace mucho una declaración institucional por la Amnistía Social y contra las leyes mordaza. Leyes legisladas con el apoyo de la mayoría de los partidos que se sientan en los escaños del parlamento del estado, de las comunidades autónomas y de los municipios como éste. No, no venimos a hablar de nuestras discrepancias con esas leyes.
Venimos a hablar de como se ejecutan según quien sea la agrupación o persona sobre las que se aplican:
  • De forma rigurosa y muchas veces abusiva contra los movimientos sociales, tan abusiva que algunos jueces han desestimado las denuncias y querellas presentadas.
  • De forma tolerante, podríamos decir cómplice, contra los hechos cada vez más frecuentes de grupos de ultraderecha o incluso fascistas, que al amparo de dicha tolerancia se dedican a boicotear de forma violenta actos que cumplen la legalidad vigente.
No nos vamos a referir a dichos sucesos, ya relatados muchos de ellos, en la propuesta que se debate. No vamos a criticar actuaciones oficiales (que ya se ponen en evidencia ellas solas) en las que afirmaciones como Rojos de uno en uno al paredón”, en una convocatoria por Whatsapp de extrema derecha que animó a “llevar bates” o a “pisarles la cabeza” a los “perroflautas”, no constituyen un delito de odio para el Ministerio Fiscal. No vamos a recordar la impunidad con la que se inundaron las redes, días antes de la manifestación debidamente convocada en esta ciudad el pasado 28 de octubre, con afirmaciones como: “Con banderas y porras por favor, que se vayan calentitos para casa” o “Deberíamos hacer una contramanifestación y darles de palos hasta que se vayan a Cataluña.”
No vamos a denunciar, tampoco, los tratamientos sesgados de medios de comunicación sobre los hechos narrados en la declaración institucional.
Solo queremos dejar claro una cosa: la incoherencia de legislar unas leyes y aplicarlas o no, según interese. Y el desamparo institucional ante cada amenaza, insulto y agresión fascista. Desamparo para quienes nos manifestamos ejerciendo nuestros derechos,
Se les llena la boca de democracia, pero consienten, al no denunciarlo abiertamente, el trabajo sucio que esos grupos llevan a cabo.
Por ello solicitamos que este pleno apruebe la declaración institucional presentada y deje claro que este ayuntamiento no es cómplice de los hechos que en ella denunciamos.
¡¡¡No a la impunidad!!!
¡¡¡Tolerancia cero con el fascismo!!!

Tambe volem agrair a Guanyar Alacant, per totes les facilitats burocràtiques que ens han donat per a presentar la Declaració Institucional que reproduïm a continuació:
DECLARACIÓ INSTITUCIONAL APROVADA
Perquè el dret de manifestació siga lliurement exercit, no es poden permetre actes que atempten contra aquest dret reconegut per l'ordenament jurídic i que puguen causar pertorbacions de l'ordre públic i posar en perill a persones i béns. Darrerament, arran del Procés català, hem pogut comprovar que aquesta premissa no es compleix quelcom que atempta contra la salut democràtica d'aquesta societat.
El passat 1 d'octubre, en aquesta ciutat d'Alacant, una concentració degudament comunicada en suport al dret a decidir del poble català va haver de suportar la provocació que una sèrie de persones, algunes d'elles amb simbologia feixista, van envair la plaça de la Muntanyeta, lloc on es duia a terme la concentració, amb l'ànim de provocar a les persones allí concentrades. Els contramanifestants, amb crits de menyspreu i odi, la impunitat de les seues actuacions va ser propiciada, fonamentalment, per la Policia Nacional, que no va identificar com hauria d'haver-ho fet i va permetre la celebració d'una concentració no comunicada en el mateix lloc i hora que la comunicada formalment a Subdelegació del Govern.
Posteriorment el Nou d'Octubre, aquesta vegada a la ciutat de València, vam poder veure com una concentració no autoritzada de caràcter feixista boicotejava i agredia els participants de la manifestació degudament comunicada que es va celebrar aqueix dia en commemoració del Nou d'Octubre i a favor del valencià, fets que estan sent investigats per la justícia. Aquest Ple ja va aprovar una Declaració Institucional condemnant aquests fets el passat mes d'octubre.
Finalment el passat 28 del mateix mes, de nou en aquesta ciutat, una manifestació, una altra vegada degudament comunicada, en solidaritat amb el poble català i contra la repressió i l'aplicació del 155, va patir la provocació des del seu inici per part d'un petit grup de persones, novament amb símbols feixistes, que enarborant novament la bandera rojigualda, van intentar boicotejar l'acte i que, davant la permissivitat de la policia que no els identificà i no va paralitzar en la Plaça dels Estels, lloc del qual eixia la manifestació degudament autoritzada, van marxar en paral·lel agrupant a més gent al llarg del recorregut en actitud violenta i agressiva, actitud que va generar situacions de tensió que no van arribar a més per la fermesa de les persones que integraven la manifestació.
Aquestes actituds violentes havien estat anunciades prèviament per les xarxes socials amb missatges, signats per persones clarament reconeixibles, que incitaven a la violència i a agredir als manifestants, com, i citem literalment, ""Con banderas y porras x fabor k (sic) se vayan calentitos a casa" o "Deberiamos hacer (sic) una contramanifestación y darles de palos asta (sic) cataluña", per posar sols dos exemples.
Els responsables de la manifestació van sol·licitar a la Policia Nacional fins en cinc ocasions la retenció d'aquests alborotadors, primer en la mateixa Plaça dels Estels, posteriorment en l'Avinguda d'Alfonso el Sabio, i finalment a la Rambla, fins que en la part final de la manifestació van ser, per fi, retinguts.
Per l'exposat, el Ple de l'Ajuntament d'Alacant adopta els següents:
ACORDS
PRIMER.- L'Ajuntament d ́Alacant condemna fermament la violència verbal cap a les per- sones concentrades pel dret a decidir el passat 1 d'octubre a la Plaça de la Montanyeta, on es trobava, a més, un regidor d'aquest ajuntament que fou insultat per exercir un dret.
SEGON.- L'Ajuntament d'Alacant exigeix que es depuren responsabilitats i que la Subdelegació del Govern demande la identificació dels boicotejadors per insultar, amenaçar i cridar als participants en la manifestació del 28 d'octubre de 2017, per intentar impedir el seu democràtic exercici a la llibertat d'expressió i manifestació, i la incoació de les pertinents sancions administratives a causa de la Llei de Seguretat Ciutadana.
TERCER.- Donar trasllat d'aquesta Declaració Institucional al Subdelegat del Govern a Alacant, al President de la Generalitat Valenciana i a tots els grups polítics amb representació a les Corts Valencianes.
Alacant, 25 de gener de 2018



lunes, 29 de enero de 2018

Mostra de Cinema i Drets Humans. Febrer 2018. Unesco-Alcoi

Durante el mes de febrero el club de amigos de la Unesco de Alcoi celebra la Mostra de Cine y Derechos humanos. La Mostra gira alrededor de 4 temas:


  • Tema 1: Derecho a una vida digna. Renta Básica
  • Tema 2: Laicidad y libertad de conciencia
  • Tema 3: Derecho a la libertad de opinión y expresión
  • Tema 4: Derecho a un consumismo responsable




La marea roja ha sido invitada a participar en la mesa redonda que inicia la Mostra el 1 de febrero a las 19, 30 horas. Con el tema de la Renta básica. Os adjuntamos en las dos imágenes siguientes el programa completo de la Mostra. Una abraçada. La redacción

Programa: Temas 1 y 2
Programa: Temas 3 y 4

http://www.lesmuntanyes.com/2018/01/29/conferencies-debats-projeccions-mostra-cinema-drets-humans-2018/



martes, 16 de enero de 2018

Autodeterminació o repressió


Canvien els uniformes, es mantenen les actituds. 
Què fer? Enfront de la repressió, l´autodeterminació




Des de l'Espai de Trobada per a la Llibertat, ens complau convidar-vos a la xarrada que tindrà lloc el pròxim dissabte 27 de gener a les 18.00 h al Centre Social Isla de Cuba, al carrer Isla de Cuba nº 40 d'Alacant. Aquesta nova convocatòria contarà amb la presència d'Andrés Bódalo (militant repressaliat del Sindicato Andaluz de Trabajadores) i una membre dels Comitès de Defensa de la República (CDR) a Catalunya. Amb ella, volem superar la manipulació mediàtica, els ritmes institucionals i les respostes ràpides, per tractar de generar un debat a Alacant al voltant de quines oportunitats ens ofereix la crisi política de l'estat Espanyol a les classes populars de la ciutat.
Un espai des d'on plantejar com l'aprofundiment en el trencament amb el règim del 78, l'exercici del dret d'autodeterminació en el seu sentit més ample i la solidaritat enfront de la repressió i les agressions feixistes poden ser elements d'utilitat per assolir conquestes de drets i millorar les nostres condicions materials de vida. En definitiva, un nou Espai de Trobada per a la Llibertat.

Una abraçada. La redacció