Espai de trobada per a la llibertat

Després de setmanes de treball conjunt, mobilitzacions, debats, acords, desacords, i molta solidaritat, ha quedat constituït a Alacant l'Espai de Trobada per la Llibertat, un organisme en el qual participa Marea roja Alacant i que, des de la riquesa organitzativa de l'esquerra alacantina i des de la pluralitat dels seus possicionaments polítics, vol aportar la seua contribució, en clau unitària, a reforçar el camp popular en defensa del Dret d'Autodeterminació dels pobles, contra la repressió, i per les llibertats polítiques.

Han estat, des del 20 de setembre, nombrosses les concentracions realitzades, que han cristalitzat en la configuració DE L’ESPAI DE TROBADA PER A LA LLIBERTAT

MANIFEST FUNDACIONAL

“Si jo ja m'he cansat d'anar vivint dient el va com va, 

pensa que sols diré fins que més no podré: 

Va com vull. Com volem” 

Ovidi Montllor

L'actual situació de pèrdua accelerada i constant de drets socials, polítics i civils té estreta vinculació amb la profunda crisi estructural que pateix el capitalisme. Una crisi que a l'estat espanyol, després d'anys d'un creixement basat en l'especulació i el robatori de les arques públiques, és especialment greu i afecta també la superestructura política de l'estat. Cal recordar que aquesta crisi d'estat no és nova. Aquesta crisi va produir una sèrie de vagues generals, mobilitzacions massives a les places de les ciutats, l'abdicació de Juan Carlos de Borbón, reformes laborals, rescats bancaris i la necessitat de nous partits que substituïsquen aquells que tradicionalment havien mantingut el règim.

Aquesta crisi es manifesta ara en la incapacitat d'abordar la qüestió nacional i donar una eixida favorable a les legítimes aspiracions de llibertat dels pobles que en l'actualitat es troben oprimits per l'estat espanyol. La crisi d'Estat, que trenca el model de dominació pactat en la Transició i culminat amb la Constitució del 78 i els Pactes de la Moncloa, ens projecta cap a una nova etapa encara més autoritària i violenta en què les elits dominants i els seus representants polítics (l'anomenat bloc constitucionalista i la monarquia) estan disposats a tot per a mantenir intacte el seu mercat i el seu poder per la via de la recentralització.

Cal alertar, per tant, que absolutament tots els drets que es van conquerir mitjançant la lluita obrera i popular durant dècades de mobilització i organització es perdran si no som capaços d'organitzar-nos i lluitar.

Així ho demostra el llistat inesgotable de lleis i mesures polítiques i judicials adoptades en els últims anys: la reforma de l'article 135 per tal d'imposar el pagament del deute, la llei "mordassa", la contrareforma laboral, la possibilitat d'intervenció militar davant dels fets civils, l'ampliació de les bases militars i la participació en les guerres a tot el món, la reforma del Codi Penal o l'aplicació de l'article 155, són exemples del caràcter de la classe dominant i de la voluntat d'utilitzar la mà dura per mantenir el poder.

Si no lluitem, el nostre futur serà de més explotació, de més dominació i de més retallades de llibertats democràtiques. Catalunya ha estat un clar exemple: cap possibilitat de diàleg i cap espai polític i jurídic per fer més gran l'autogovern del poble català o acceptar el seu dret a l'autodeterminació. Enfront de les urnes i mobilitzacions populars pacífiques i massives: porres, prohibició de votar, empresonaments i finalment aplicació del 155 i colp d'Estat contra el govern legítim de la Generalitat. Aquest colp repressiu de l'Estat, al País Valencià es presenta amb el ressorgiment intencionat i impune de les forces feixistes i parapolicials als carrers, en molts casos de la mà d'un "blaverisme" que accentua cada vegada més el seu odi contra qualsevol signe de catalanitat. Un odi que va més enllà de la relació amb el conflicte català, que abasta també a dones, comunitat LGTBI+ o persones migrades.

Un odi del qual els atacs feixistes en els carrers, les agressions masclistes i la violència sexual per part de les forces de seguretat contra manifestants han estat algunes de les expressions dominants. Una repressió que nega també la mínima capacitat de decisió a les Corts Valencianes. Enfront de l'aprovació de lleis de protecció d'habitatge, d'assistència sanitària universal, de plurilingüisme o de lluita contra la pobresa energètica, utilitzen el seu tribunal constitucional per a governar sense urnes. Volen pobles sotmesos a la "marca Espanya".

Així doncs, cada dia que callem davant d'una agressió o davant d'un contracte laboral que no es fa o es fa en frau, cada vegada que no ens manifestem davant atacs als nostres drets, cada minut que deixem d'expressar-nos per tal de no barallar-nos amb qui envoltat en la “rojigualda” no ens deixa parlar, fem un pas enrere en els nostres drets i el nostre futur. Cal dir JA N'HI HA PROU el més aviat possible. Un JA N'HI HA PROU clar i ras que no deixe cap opció al manteniment d'aquesta situació que com a poble i com a classe ens porta al fang de la misèria econòmica, cultural i política. Un JA N'HI HA PROU que, aprenent del passat criminal del feixisme franquista, ha de ser un crit de masses mobilitzades pel seu futur.

• Un crit contra el règim burgés i monàrquic del 78.
• Un crit pels drets de totes les persones excloses.
• Un crit pels drets de les dones.
• Un crit pel dret a l'autodeterminació dels pobles i el dret del poble català a constituir la seua república.
• Un crit pels drets de qui ho produïm i ho reproduïm tot.
• Un crit contra la repressió, el 155 i per la llibertat de tots / es les empresonades per exercir la llibertat i defensar-la.

Alacant, desembre de 2017

Comparteixen l'espai els següents col·lectius:

ACDESA-PV Grup d´Alacant

Anticapitalistes-Comarques sud-sud P.V.

Arran l'Alacantí

Brigada Enriqueta Otero

Casal Popular Tio Cuc

Comités para la Unidad Obrera

Endavant

Gatzara UA

Marea roja Alacant-15M-Baladre

Partido Comunista de los Pueblos de España

Republica en Marcha

Tutifruti Kombat