viernes, 20 de octubre de 2017

Dissabte 28 d´octubre Solidaritat amb el poble de Catalunya i contra la repressió


En defensa

del dret d'autodeterminació dels pobles

En solidaritat amb el poble de Catalunya

i contra la repressió!




Diferents organitzacions polítiques i socials de la ciutat d'Alacant hem establert un espai unitari de mobilització i resposta davant els fets repressius que s'han produït a Catalunya els darrers dies i que van manifestar la seua cara més fosca el passat 1 d'octubre en el marc de l'organització del referèndum per a l'autodeterminació. L'actuació repressiva de l'Estat espanyol planteja una conjuntura política que a la pràctica representa un estat de setge no oficial, que s'evidencia per la pràctica ocupació policial dels carrers, les amenaces de caràcter bèl·lic del rei Felip VI i l'amenaça constant d'intervenir el govern de la Generalitat amb l'aplicació de l'article 155. A Alacant i al conjunt del País Valencià requerim una resposta unitària. Som ací per estendre aquesta força de l'autoorganització popular que ens permeta fer front als previsibles escenaris d'agudització del feixisme de carrer i de retallades de les llibertats i drets en forma d'onada repressiva.
No podem passar per alt que a Catalunya els drets més elementals vinculats a la llibertat d'expressió i la sobirania del poble estan sent constantment vulnerats, gràcies en bona part a un desplegament policial sense precedents. Així doncs, al desplegament inicialment massiu de membres de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional per a dur a terme maniobres amb l'únic objectiu d'amenaçar i intimidar el poble i fer una demostració de la capacitat repressiva de l'estat, cal sumar ara la materialització d'aquesta repressió.
Una repressió on cal resaltar les agressions sexuals explícites que van patir i denunciar diverses dones, malgrat la indiferència i invisibilització que s'ha volgut imposar en el discurs públic. Enfront d'un poble organitzat, desobedient i mobilitzat pacíficament i massivament per defensar un referèndum d'autodeterminació, l'única resposta que ha oferit el govern espanyol ha estat la repressió que ha generat més de 800 ferits, cops de porra, llançament de pilotes de goma i brutalitat policial.
La classe treballadora i el conjunt de les classes populars no podem restar impassibles davant aquesta vulneració dels nostres drets més elementals. Als pobles i ciutats de Catalunya s'està evidenciant que només per la via de la desobediència, l'organització i la mobilització popular serà possible fer front a la repressió i implementar els resultats d'aquest referèndum. El dret d'autodeterminació dels pobles es demostra incompatible amb la legalitat de la Constitució hereva del franquisme; per això l'intent d'exercir-lo fa trontollar amb tanta força aquesta aparent estabilitat política. Capitalisme i monarquia són incompatibles amb la llibertat i la justícia social. Tant ara, com fa gairebé 40 anys, la connivència d'algunes de les mateixes forces que hui deixen de banda el poble treballador i defensen els interessos oligàrquics per mantenir l'estabilitat d'una monarquia i un model territorial insuficients, també ha de ser denunciada.
A més d'estendre la solidaritat amb el dret d'autodeterminació i contra la repressió, hem de ser capaces de fer front a la total manipulació mediàtica de tots els mitjans de comunicació i fer veure el potencial transformador que pot tindre per nosaltres donar suport al poble de Catalunya. Les declaracions d'alguns membres i exmembres de la Generalitat cridant a una aparent calma i a alentir la situació i la fuga de bancs i empreses amb l'aprovació d'un decret-llei per la via ràpida demostren la total connivència entre oligarquies i govern espanyol. La resposta del poble treballador, amb una vaga general el passat 3 d'octubre impulsada inicialment pel sindicalisme de classe minoritari i amb la continuïtat dels comités de defensa del referèndum com a espais d'organització que han superat ja el marc del passat 1 d'octubre, ens han de servir d'exemple. Perquè per construir una societat lliure de tota opressió ens cal manifestar que no volem al Banco Sabadell ni a Catalunya, ni a Alacant, ni enlloc; i que el que volem és una nacionalització de la banca per situar-la sota control popular.
Sabem que aquesta situació serà utilitzada per la dreta al País Valencià per a aguditzar els discursos de l'odi, l'anticatalanisme i fer reviscolar velles batalles, però es trobaran com sempre amb la unitat antifeixista i la solidaritat. Si finalment el poble treballador de Catalunya encapçala l'actual procés de lluita s'obrirà la possibilitat d'aprofundir en la debilitat de l'estat, de trencar amb els falsos consensos de la transició i d'avançar cap a la conquesta de drets per a la classe treballadora, del dret a decidir tant per a la classe treballadora com per al País Valencià.

Per tot això:
Defensem el del dret d'autodeterminació!
Defensem el dret del poble català a construir la seua República!
Contra la repressió, solidaritat amb el poble de Catalunya!


ORGANITZACIONS SIGNANTS DEL MANIFEST:

Amistad con Cuba – Miguel Hernández
Anticapitalistes
Arran l'Alacantí
BEO – Brigada Enriqueta Otero
Casal Popular Tio Cuc
Cercle de Sanitat Podem l´Alacantí
CUO – Comités por la Unidad Obrera
Endavant Alacant
EntrePobles
FEL – Federació d'Estudiants Llibertaris
Gatzara UA
La Manada Feministas y Antiespecistas
Marea Roja Alacant-15M-Baladre
PCPE – Partido Comunista de los Pueblos de España
Toma la Plaza Alacant-15M
Tutifruti Kombat

jueves, 5 de octubre de 2017

Crónica de un Proceso hacia la Renta Básica al País Valencià

 “Como no podemos extendernos, decir sólo que definimos como modelos débiles de RB aquellos que violan alguna de las características estructurales del modelo fuerte de RB.
Hemos de ser conscientes que los modelos débiles comienzan a proliferar a nivel de propuesta y, alguno, como el de la Comunidad Vasca, ya alcanza el nivel de implantación. Esta proliferación, debido al relajamiento e imprecisión del concepto, nos ha llevado a tener que distinguir entre la Renta Básica en singular, como hacíamos previamente, y utilizar otra más adecuada y actual, como es el de Rentas Básicas en plural.
A partir de ahora hay que pensar que no existe la RB, sino las RBs, y que hemos de tener bien claro por cual de los modelos nos decidimos, o desde que modelo nos hablan. Para no caer en la trampa de la imprecisión, o de la confusión ideológica, hemos de poder distinguir entre los modelos de justicia y anticapitalistas, de aquellos que son de corte liberal o asistencial. Ahora bien, los modelos débiles podemos considerarlos transitoriamente positivos cuando supongan un paso hacia la consolidación del modelo fuerte. Es decir, únicamente pueden ser aceptados siempre y cuando cumplan estas condiciones mínimas:
  • Han de ser concedidos individualmente a cada persona, por lo menos a partir de los 16 años.
  • No han de exigir ninguna contrapartida, tanto en términos de trabajo, como estudios, etc.
  • La cuantía a percibir ha de ser, por lo menos, igual a la determinada por el umbral de pobreza.
  • Y han de reconocer y estar encaminados hacia el modelo fuerte.”(1)

Tras la campaña de recogida de firmas Per una Renda Bàsica al País Valencià realizada por la Assemblea per la Renda Bàsica al País Valencià entre los meses de agosto y diciembre de 2016 y ante la propuesta de modificación por parte del Consell de la Renta garantizada de Ciudadanía por una nueva ley (renta valenciana de inclusión) y siendo conscientes de la imposibilidad legal y presupuestaria de implantar una renta básica por parte de la Generalitat valenciana, desde la Marea Roja Alacant-15M-Baladre presentamos el pasado 29 de enero en la 4ª trobada de la Assemblea un texto que reconocemos como modelo débil de Renta Bàsica, según la definición de José Iglesias, pero que consideramos que en caso de aprobarse sería un paso hacia la consolidación de un modelo fuerte siguiendo el análisis del mismo José Iglesias.
La propuesta abrió un debate en la Assemblea ya que algunos colectivos pensaban que presentarla era un error. El debate trajo consigo su modificación hasta cinco veces y fue aprobada por la Assamblea en la 5ª trobada celebrada en Xàtiva el 4 de marzo, aprobación que consistió en que la Assemblea la respaldaba y firmaba aunque algunos colectivos no terminaban de verlo claro.
El 27 de abril la propuesta fue presentada en el registro de les Corts acompañada de una concentración en las mismas puertas de les Corts valencianes exigiendo una Renta Básica. A partir de entonces se abrió en la Assemblea el debate sobre la idoneidad de defender la propuesta presentada, debate que se cerró con la decisión de acudir a les Corts no tanto a defender la propuesta, pues la misma ya la tenían los grupos parlamentarios, sino a argumentar el porqué de nuestro rechazo al anteproyecto de ley del Consell.
Desde finales de julio, la gente de Marea roja Alacant, utilizamos la propuesta, con la ayuda de las personas que trabajan en los Centros Sociales de Alacant, para dar charlas a personas en riesgo de exclusión. Charlas en las que comparamos nuestra propuesta con la del Consell (Renda Valenciana d´Inclusió) y a su vez incidimos en la necesidad de iniciar un proceso para la implantación de una Renta Básica de carácter Universal, Incondicional, Suficiente y Comunitaria (Renta básica de las Iguales), en el que situámos nuestra propuesta como el punto de partida.
El pasado 28 de septiembre la Assemblea convocó una concentración a las puertas de les Corts para exigir una Renda Bàsica a la que asistieron más de 100 personas.



El mismo día y a la misma hora, una persona de Marea roja compareció ante la Comissió de Política Social i Ocupació para trasladar la voz de la Assemblea tal como quedó fijada en una reunión de la misma horas antes de la comparecencia. A continuación adjuntamos el vídeo de la comparecencia y confiamos que lo transmitido en ella se ajuste a lo acordado. 

Comparecencia de la Assemblea per la Renda Basica al País Valencia

También adjuntamos el vídeo de las compañeras del Grupo de trabajo por la Renta Básica de la Comunidad Valenciana, que defendieron su propuesta el mismo día.



(1) José Iglesias Fernandez. Fragmento de la Ponencia en el Congreso Internacional sobre La Renta Básica de los iguales. Berlín, octubre del 2008. páginas 6 y 7